En el Consistorio, celebrado en Roma el día 21 de febrero de 2009
S.S. Benedicto XVI ha proclamado que:
FRANCISCO COLL Y GUITART SERA CANONIZADO
EL 11 DE OCTUBRE DE 2009
NOTICIA DE www.zenit.org
El domingo 11 de octubre de 2009 se celebrará la ceremonia de canonización de los beatos:
--Zygmunt Szcęsny Feliński, polaco, obispo y fundador de la Congregación de las Hermanas Franciscanas de la Familia de María;
--Francisco Coll i Guitart, español, sacerdote dominico y fundador de la Congregación de las Hermanas Dominicas de la Anunciación de la Beata Virgen María;
--Jozef Damian de Veuster, holandés, sacerdote de la Congregación de los Sagrados Corazones de Jesús y María y de la Adoración Perpetua del Santísimo Sacramento del Altar. El decreto de reconocimiento del milagro había sido aprobado el 3 de julio de 2008;
--Rafael Arnáiz Barón, español, religioso de la Orden Cisterciense de la Estricta Observancia;
--Marie de la Croix (Jeanne) Jugan, francesa, fundadora de la Congregación de las Hermanitas de los Pobres.
El consistorio reunió a 39 cardenales alrededor del Papa. El Santo Padre preguntó su parecer sobre las canonizaciones propuestas a los presentes, entre quienes se encontraba el cardenal Angelo Sodano, decano del Colegio Cardenalicio, y el cardenal Tarcisio Bertone, secretario de Estado, los arzobispos Fernando Filoni, sustituto de la Secretaría de Estado, Dominique Mamberti, secretario para las relaciones con los Estados, y Carlo Maria Viganò, nuncio apostólico, delegado para las representaciones pontificias.
Después de haber recibido el parecer favorable, el Papa decidió inscribir en el elenco de los santos a los diez beatos.
El papa Benet XVI ha autoritzat la congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret de reconeixement dels miracles que serveixen per canonitzar el gironí, fundador de les Dominiques de l’Anunciata.
El Papa Benet XVI va autoritzar la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret de reconeixement dels miracles que serveixen per a la canonització del beat Francesc Coll i Guitart (El Pare Coll, tal com es conegut, va ser beatificat per Joan Pau II el 29 d'abril de 1979) fundador de les Dominiques de l'Anunciata. La causa de canonització va ser iniciada al 1912, coincidint amb el centenari.
El Pare Coll, que va néixer el 18 de maig de 1812 a Gombrèn(Ripollès), era el desè, i últim, fill d'un cardador de llana. Des de ben jove, es va dedicar a la formació d'infants. Ho conjugava amb la formació sacerdotal al Seminari de Vic, on va entrar amb només onze anys. Tanmateix, el 1830, entra a l'Ordre de Predicadors en el convent de Girona. Fa la professió solemne i rep el diaconat, fins que, cinc anys mes tard, l'exclaustració dels religiosos provoca que hagi de viure fora del convent. Però, malgrat tot, no va renunciar mai a la professió dominicana.
El nou sant de l'Església va rebre el presbiteri amb el «títol de pobresa» el 1836. Va ser destinat al ministeri parroquial i, després, a la predicació itinerant, com demana el carisma dominicà. El Pare Coll va passar quaranta anys predicant per Catalunya. Els textos de tall biografia destaquen la «intensa predicació» en esdevenint un «instrument important de la renovació religiosa d'aquella societat». Francesc Coll va ser nomenat director de l'ordre seglar dominicana el 1850. Va impulsar un projecte de formació cristiana de les joves en els llocs mes pobres. D'aquesta manera, va impulsar la congregació de Germanes Dominiques de l'Anunciata el 1856. El Pare Coll va morir a Vic el 2 d'abril de 1875 i allà es venera el cos a la casa mare de la congregació. Des de 1869 va estar malalt, patint ceguesa.
Obra educativa
El Pare Coll va determinar que les germanes de la congregació es dediquessin als nens i joves mes necessitats. Així, les primeres comunitats van ser dirigides a zones de la Catalunya rural treballant en l'escola pública. Tanmateix, en els primers anys, i fruit de contextos sociopolítics la revolució de setembre de 1869 va provocar que les religioses marxessin d'aquesta tipologia d'escoles i fundessin col·legis privats, molts d'ells a redós de les fabriques tèxtils de Catalunya, que vivia l’efervescència de la Revolució industrial.
Igual que en altres congregacions religioses, l'impuls d'una acció social comença en l’àmbit local i, amb el temps, l'abast es internacional. Després de fundar els primers centres a Catalunya, la congregació va treballar en zones mineres d'Astúries i pobles de Castella i la Manxa. La primera comunitat fora d'Espanya va ser a l'Argentina i posteriorment s'inicia l'expansió de l'acció missionera per Centreamèrica, Perú, Xile, França, Roma, Suïssa, Àfrica i Filipines.
